NOTICIES-INFORMACIÓ

  EN AQUEST APARTAT TROBAREU:   NOTICIES INFORMACIÓ D'INTERÈS ALIMENTS ECOLÒGICS EL TOMÀQUET BROTONS/ESPIGALLS BLEDES

 

NOTICIES

 

Divendres dia 30 de juny de 2017

Avui hem iniciat l'elaboració de productes a la cuina-obrador d'HortaCalMarxant. Els primers productes que estem fent, en fase de proves, són el gaspatxo, la samfaina i la crema de carbassó i anirem ampliant la diversitat, sempre amb productes de temporada. Ara frescos per al consum en pocs dies i despres en conserva (esterilitzats) per a allargar la seva durada.  

 

  

Dissabte dia 22 de febrer de 2015.

 

Aquesta setmana hem estrenat el nou hivernacle amb la plantació de diverses varietats de tomàquets perquè puguem gaudir-ne, si tot va bé, aquesta propera primavera.

 

També hem plantat plantes aromàtiques, romaní, espígol,  farigola...

 

Hem incorporat a la nostra petita granja un anyell i dues cabretes blanques.

 

Recordeu que podeu visitar la finca els dies que tenim oberta l’agrobotiga.

 

 

INFORMACIÓ D'INTERÈS

 

ADRECES D'INTERÈS

LLEGUMS, CEREALS I FARINES JOSEP MESTRE  www.pepmestre.com  

http://www.misrecetasanticancer.com/ 

 

      http://curartenaturalment.blogspot.com.es/

 

http://concienciaynutricion.com/ 

 

 

 


PRODUCTES D'INTERÈS

 

Curcuma  http://www.vitonica.com/enfermedades/curcuma-un-medicamento-natural‎

 

Te verd sencha

ALIMENTS ECOLÒGICS

  
  ALIMENTS ECOLÒGICS    
 

A la revista “Sostenible” es publica una entrevista amb Maria Dolores Raigón, catedràtica de l'Escola Tècnica Superior Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València, que ha investigat les característiques nutricionals dels aliments ecològics, i porta més d'una dècada estudiant les diferències nutricionals entre els aliments ecològics i els de producció convencional. Les seves investigacions compten amb el suport de diverses institucions públiques i de la Unió de Llauradors, i es realitzen comparant les mateixes varietats i en les mateixes condicions de terreny i clima, però unes cultivades de forma convencional i les altres seguint les pautes de l'agricultura ecològica. El seu equip de recerca ha analitzat tot tipus de fruites i verdures de terres valencianes, i també els ous, la carn de conill i l'oli d'oliva. Tot per intentar determinar si els productes ecològics, a més de respectar el medi ambient, tenen beneficis sobre la salut humana. I la resposta sembla clara.
________________________________________
Anna Boluda
Sostenible.cat
12-01-2012
________________________________________
"Els aliments ecològics són més nutritius"  



- En què es diferencien, nutricionalment, els aliments ecològics dels que no ho són?

 
Les diferències dependran del tipus d'aliment del qual estiguem parlant, perquè cada aliment presenta una composició diferent. En el cas de l'oli d'oliva, per exemple, la diferència es troba en els àcids grassos que conté; si parlem d'un enciam, cal fixar-se en la composició vitamínica i mineral. Respecte a les fruites i verdures, de forma general, els resultats que hem obtingut són que els provinents d'agricultura ecològica presenten més contingut en vitamines, sobretot de vitamina C, i també més contingut mineral (magnesi, calci, potassi, fòsfor). En el cas dels aliments d'origen animal, hem trobat que els ous de producció ecològica tenen més contingut en proteïnes i més un perfil lipídic, és a dir, de composició dels àcids grassos, molt més equilibrat que els de producció convencional. Els resultats de la carn de conill van ser molt sorprenents: es tracta d'una carn molt valorada dietèticament, perquè presenta un alt contingut en proteïnes i baix contingut en greix. I la de criança ecològica té encara més contingut proteic. A més, aquests animals, per normativa, compten amb més superfície i es poden moure més, pel que tenen menys greix. En resum, els aliments ecològics són més nutritius.

 
- Quina altra característica presenten les fruites i verdures d'origen ecològic?

 
Hem observat que aquests productes presenten un menor contingut en aigua, com a conseqüència de la menor fertilització nitrogenada de fàcil assimilació. En la producció ecològica s'utilitzen fertilitzants a base de substàncies orgàniques, la qual cosa implica una fertilització que es va alliberant lentament al terra i que la planta pot absorbir de  manera més regular. En l'agricultura convencional, quan la planta té una gran quantitat de nitrogen a la seva disposició, l'absorbeix juntament amb l'aigua que va lligada a aquest nitrogen. És a dir, la planta al final acaba amb major contingut en aigua, el que repercuteix sobre l'aliment.
D'entrada, perquè més contingut en aigua significa menys contingut en matèria seca, que és la que conté els nutrients. I, a més, afecta el sabor. Perquè ho entenguem, és com prendre un cafè curt o un cafè llarg: la intensitat de la mateixa quantitat de cafè disminueix com més aigua s'hi afegeix. El mateix passa amb les fruites i les verdures: a més aigua, menys sabor.
I la proporció d'aigua està també relacionada amb el preu: si d'un quilo de tomàquets un terç correspon a una major fracció d'aigua, a quin preu l'estem pagant? Això ens hauria de fer reflexionar sobre el preu real de la producció ecològica i com la mesurem. Fins ara la productivitat es mesura per quilos per hectàrea. En el moment en què valorem les unitats vitamíniques o minerals per hectàrea, estic convençuda que la cosa canviarà, perquè els quilos moltes vegades són resultat d'injectar nitrogen i aigua.
Finalment, la major quantitat d'aigua influeix també en la conservació, perquè l'aigua és la via d'entrada de molts patògens responsables dels processos de degradació i putrefacció dels aliments. Com més gran contingut en aigua, menys dies de poder conservar-los en bones condicions.

 
- De què depenen les diferències de sabor?

 
D'una banda, de la quantitat d'aigua. Però també influeixen les varietats: no és el mateix un tomàquet xerri que un valencià. I les varietats tradicionals encara mantenen sabors més intensos. A més, el sabor depèn d'una sèrie de substàncies que aconsegueixen la seva concentració més gran com més a prop del punt òptim de collita es reculli aquesta fruita o aquesta verdura. Si es recull en verd, prematurament, encara no s'ha desenvolupat tot el potencial del sabor.

 
- Si el moment de collita és tan important, hi ha diferències entre la producció d'origen local i la que ve d'altres llocs?

 
D'entrada, amb els productes que han hagut de viatjar llargues distàncies es perd en gran part el sentit ecològic, perquè augmenta la seva petjada de carboni. Els productes amb una postcollita molt curta, com un tomàquet o un pebrot, han de ser d'un mercat de proximitat. Encara que, en realitat, el consum de proximitat interessa per a tot. El problema és que en aquests moments la producció de proximitat no ofereix tota la cistella de la compra a la qual ens hem acostumat. Per exemple, és impossible que mengem plàtan recollit en el punt òptim de maduració, perquè ha de venir des de lluny.

 
- Quins altres factors influeixen en la composició nutricional dels aliments?

 
La majoria dels meus treballs els he realitzat sobre aliments en fresc, conreats en situacions controlades, per garantir la validesa científica dels resultats. Perquè en el cas dels aliments elaborats pot haver-hi moltes diferències. Una variació de tan sols un grau centígrad en l'escalfament de la fruita durant l'elaboració d'una melmelada, per exemple, pot canviar significativament la seva composició. Les meues afirmacions, per tant, tenen validesa respecte als aliments frescos.

 
- Influeix el fet de conrear en hivernacle o en exterior i respectant les èpoques més propícies per a cada cultiu?

 
També hem estudiat aquests factors, i hem vist que a l'aire lliure hi ha determinats paràmetres que s'incrementen d'una manera espectacular, perquè les condicions del cultiu a l'aire lliure afavoreixen aquesta síntesi. Un d'ells és la vitamina C, i un altre és el contingut de substàncies antioxidants, que augmenten de manera molt destacada en producció ecològica i en condicions obertes.
D'altra banda, en cultiu d'hivernacle augmenten els nitrats en les verdures de fulla com l'enciam, els espinacs i les bledes, i també en les d'arrel, com la patata, la ceba, la pastanaga o la remolatxa. Es tracta d'unes substàncies antinutritives, i precisament el passat mes de juliol el Ministeri de Sanitat va emetre una recomanació per limitar el consum d'espinacs de nens i embarassades per l'alt contingut de nitrats detectat. Però això no és nou. Fa molts anys que jo he publicat aquests resultats, hi ha concentracions de nitrats molt preocupants. I els nitrats tenen un efecte potencialment perjudicial per a la salut, sobretot en les persones amb determinades condicions reductores a l'estómac, com els nadons o la gent gran. Augmenten quan el cultiu té poca llum, com passa tant en els hivernacles com en països amb poques hores de sol.
Per tant, com més a l'aire lliure pugui desenvolupar-se un cultiu, millor, perquè sintetitza millor les vitamines i les substàncies antioxidants, i concentra menor contingut de substàncies perilloses com els nitrats.

 
- Quines substàncies es detecten en els productes agrícoles convencionals que no apareixen en els ecològics?

 
A més de la major concentració de nitrats, la principal diferència és la presència de residus fitosanitaris, que estan prohibits en l'agricultura ecològica. Afortunadament, la Unió Europea ha anat reduint els límits d'aplicació d'aquestes substàncies. Afortunadament! Perquè ja eren molts els casos en què es detectaven concentracions altes, i vinculades a determinades malalties. Però aquestes rebaixes de les substàncies fitosanitàries no tenen més de cinc anys, encara hi ha concentracions acumulades que segueixen sent potencialment perilloses.
I hi ha un altre risc col•lateral, perquè Espanya, a més de produir fruites i verdures, és també un lloc que comercialitza amb productes d'altres països, sobretot del nord d'Àfrica o Llatinoamèrica, on els límits de productes fitosanitaris, quan n'hi ha, són altres, més elevats que els marcats per Europa.

 
- Hipòcrates ja prescrivia "que l'aliment sigui la teva medicina". A partir de les teves investigacions, com creus que hauríem de menjar per cuidar la salut?

 
El que jo sempre recomano és que es mengi sense paranoies. Si digerim bé un aliment, i ens agrada, per què hem de canviar? És cert que si fem una alimentació ecològica, aportarem a l'organisme una fracció mineral i antioxidant més gran, i per tant molt més equilibrada. Però el més important és ser coherent amb el teu propi organisme, sense oblidar mai la necessitat de prendre cinc peces al dia d'origen vegetal, un total de 400 o 500 grams sumant fruites, verdures i cereals.

 
- A més dels vostres propis estudis, hi ha molts altres que apunten en la mateixa direcció.
Efectivament, actualment hi ha diverses investigacions que comparen les propietats nutricionals dels aliments ecològics i els convencionals, des d'estudis puntuals sobre un sol aliment a d'altres més amplis, com els del grup FiBL a Suïssa, que és el centre líder de recerca sobre agricultura biològica, o els treballs del doctor Carlo Leifert de la Newcastle University, a Anglaterra.

 
- Tot i aquesta cada vegada hi ha una evidència científica més gran dels beneficis nutricionals de la producció ecològica, darrerament s'han publicat opinions en contra, com la primera vinculació de la bacterial E. Coli amb l'agricultura ecològica o llibres com 'Los productos naturales ¡vaya timo!'  de J.M. Mulet, que nega que hi hagi diferències entre els productes ecològics i els convencionals. Quina opinió et mereixen aquestes afirmacions?

 
Respecto totalment totes les opinions, però només prenc en consideració les que presenten validesa científica, cosa que falta en algunes publicacions. En el cas de l'E. Coli, com ja va quedar demostrat, va ser una actuació precipitada, injustificada i sense criteris.

 
Lamentablement, hi ha afirmacions que tenen més repercussió en els mitjans de la que seria d'esperar. Crec que des d'algunes institucions es desitjava el poder "tirar per terra" els aspectes beneficiosos de l'agricultura ecològica, però el control i l'evidència científica estan demostrant que és un sistema de producció d'aliments segurs, nutritius i respectuosos amb el medi ambient. Es va veure molt clar en el cas de la crisi dels cogombres: el primer atac va ser a la producció ecològica, i després es va demostrar que no hi havia cap vinculació, sinó tot el contrari: la intensificació en l'agricultura convencional i l'abús dels antibiòtics en aquest sistema productiu estan creant resistències en els bacteris, amb l'alarmant resultat de les desenes de morts a Alemanya.
 


INFORMACIÓ

EL TOMÀQUET

 

Informació extreta de la web “ets el que menges”

 

Propietats nutricionals

 

El tomàquet és una font interessant de fibra, minerals –com el potassi i el fòsfor– i vitamines –entre les quals destaquen la C, E, la provitamina A i vitamines del grup B (especialment la B1 i la B3).

 

El seu contingut elevat de vitamines C i E i la presència de carotens converteixen el tomàquet en una font important d’antioxidants, que actuen com a substàncies protectores de les funcions de l’organisme davant els processos d’oxidació que donen lloc a l’envelliment cel·lular. La vitamina C, a més, intervé en la formació del col·lagen, glòbuls vermells, ossos, dents i afavoreix l’absorció del ferro de la dieta.

 

Els carotens alfa, beta i gamma es consideren provitamines perquè es poden convertir en vitamina A activa. Aquesta vitamina intervé en diverses funcions biològiques, entre les quals s’inclou la formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses, el sistema reproductiu i els pigments de la vista.

 

Les vitamines B1 (tiamina) i B3 (niacina) intervenen en l’assimilació dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes. La B1 actua específicament en la transformació dels hidrats de carboni en glucosa i per això és considerada essencial per assegurar el nodriment de les cèl·lules neuronals i, per tant, el bon funcionament del sistema nerviós.

 

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

 

El fòsfor és el segon mineral més abundant del cos, després del calci; forma compostos d’alta energia útils per a l’activitat dels músculs, nervis i teixits.

 

La majoria del pes del tomàquet és aigua, per això té un valor energètic baix. Té més sucres que la resta de verdures, cosa que li confereix un sabor lleugerament dolç i fa que sigui considerada una fruita-hortalissa. El seu valor nutritiu li donen les vitamines antioxidants que conté (C, E, A i algunes del grup B), minerals i un antioxidant específic pel seu color vermell: el licopè.

 

Efectes sobre l’organisme

 

El tomàquet té diversos efectes sobre l’organisme. Els positius:

 

El licopè, un antioxidant molt poderós preventiu del càncer: el licopè és el pigment natural que aporta al tomàquet el color vermell característic. Es tracta d’una substància que protegeix les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer. Es desconeixen les bases biològiques ni fisicoquímiques precises d’aquestes propietats, però sembla que un gran nombre de processos cancerígens degeneratius estan associats amb els danys genètics ocasionats pels radicals lliures (òxid i peròxid). Sembla que el licopè neutralitza aquests radicals i redueix el risc de determinats tipus de càncers,  en especial el de pròstata, però també el de pàncrees, pulmó i còlon.

 

La fibra, reguladora de la funció intestinal: el contingut en fibra del tomàquet li confereix propietats laxants. La fibra serveix per prevenir o millorar l’estrenyiment, redueix el nivell de colesterol en sang i ajuda a controlar l’índex glucèmic. La fibra i l’aigua del tomàquet generen sensació de sacietat, de manera que ajuden a calmar la gana en les dietes de control de pes.

 

Baix en àcid oxàlic i sodi, efecte diürètic i depuratiu: durant molts anys s’havia desaconsellat el consum de tomàquet a les persones que tenien pedres al ronyó ja que conté àcid oxàlic. Tot i això, el tomàquet té un contingut moderat d’aquest àcid, similar a molts altres aliments i inferior a les bledes o els espinacs. A més, com que té potassi i poc sodi, és considerat un aliment amb efecte diürètic, i beneficia les persones que tenen retenció de líquids, hipertensió, àcid úric i gota.

 

Però el tomàquet també té diversos efectes negatius:

 

La solanina, lladre de calci i promotora de dolors articulars: el tomàquet conté solanina, una substància que pot ser tòxica i que es troba principalment a la pell dels exemplars poc madurs. Sembla que la solanina extreu el calci dels ossos – i empitjora els casos de descalcificació i osteoporosi– i el diposita a les articulacions –cosa que agreuja els casos d’artritis i artrosi.

 

Les amines poden fer-nos venir mal de cap: el tomàquet conté amines, en concret serotonina i tiramina, que tenen capacitat de provocar reaccions al·lèrgiques o cefalees (mals de cap) en persones susceptibles. Així, si els símptomes perduren, potser és a causa d’una ingesta continuada d’hortalisses que en contenen. A més del tomàquet, també contenen amines les albergínies i els espinacs. En qualsevol cas, no convé generalitzar i el primer pas és fer un examen clínic i dietètic.

 

Canvis vitals

Segons la medicina tradicional xinesa, el tomàquet té una naturalesa tèrmica molt refredadora, és un reconstituent dels fluids del cos i ajuda a contrarestar la sequedat de l’organisme. Calma la set, tonifica l’estómac, neteja el fetge, estimula la digestió i, per aquesta raó, s’utilitza en els casos de poca gana, indigestió o quan hi ha dificultats per retenir els aliments.

 

El tomàquet redueix l’escalfor del fetge i els símptomes que l’acompanyen, com la pressió arterial alta i els ulls vermells. Encara que es tracti d’una fruita àcida, segons aquesta medicina, després de la digestió, el tomàquet alcalinitza la sang i és útil per reduir la gota i els reumatismes.

 

Els tomàquets madurats al sol, de cultiu de proximitat i de temporada són els únics que tenen aquests efectes beneficiosos; els que es recullen verds i maduren després poden debilitar la funció dels ronyons i les suprarenals.

 

Com a precaució, el tomàquet inhibeix l’absorció de calci i s’ha d’evitar en els casos d’artritis. Menjar una gran quantitat de tomàquets debilita qualsevol persona. La recomanació, segons aquesta medicina, és d’un tomàquet o dos com a màxim, dues vegades al dia i només quan en sigui temporada (primavera-estiu).

 

Com es cuina

 

Podem consumir-lo cru o cuit. La lògica associada a la seva naturalesa refredadora ens indica que l’opció crua cal reservar-la per a l’època de l’any de més calor, i la cuita, per a l’hivern.

 

Quan el consumim cru, preservem millor la vitamina C. La sòlida tradició catalana del pa amb tomàquet pot ser una bona manera d’introduir la vitamina C al menú dels infants.

 

Cuit, d’altra banda, potencia l’efecte de la provitamina A i del licopè, i l’efecte positiu d’aquestes vitamines és més gran quan es consumeix amb una mica d’oli d’oliva. El millor, com sempre, és fer-se la salsa de tomàquet a casa i deixar-la coure a foc baix durant ben bé tres quarts d’hora o una hora perquè sigui més fàcil de pair.

 

La solanina, una substància que pot ser nociva per al nostre organisme, s’acumula especialment a la pell; per tant, convindria eliminar-la sobretot quan no podem saber si els tomàquets han estat madurats al sol o collits verds i madurats després, ja que en aquest últim cas la concentració de la solanina és més alta.

 

Cultiu ecològic, proper i de temporada:

 

És important consumir tomàquets quan n’és el temps, és a dir, ben entrada la primavera i a l’estiu. Els tomàquets que es comercialitzen a l’hivern s’han cultivat en hivernacles, amb fertilitzants químics i pesticides i, per tant, val més no consumir-ne, ja que poden produir des d’úlceres a la boca fins a desequilibris digestius, a més d’afectar els ossos i músculs.

A més, els tomàquets de producció ecològica tenen més components beneficiosos que els que no ho són.

 

Resum

 

El tomàquet pot ser un bon aliment si el consumim en l’època que li és pròpia: ben entrada la primavera i l’estiu. La resta de l’any, val més que les persones sensibles amb problemes d’ossos se n’abstinguin. –

 

La revista Food Chemistry publica els resultats d'un grup d'investigadors catalans que han demostrat que els tomàquets ecològics generen polifenols, una substància protectora de malalties i molt beneficiosa per la salut ( 28 de setembre 2011).

 

El suc de tomàquet de cultiu orgànic té més components fenòlics que el del tomàquet de cultiu tradicional, segons apunta un nou estudi científic que s’ha publicat a la revista Food Chemistry i que ha dirigit Rosa M. Lamuela, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia de la UB. Fins ara només se n’havien estudiat altres components d’interès nutricional, com ara els carotens (licopè), però s’havia fet poca recerca sobre els polifenols.

 

Els polifenols són uns compostos d’origen vegetal de gran interès nutricional i que poden protegir l’organisme contra malalties cardiovasculars, degeneratives i càncer, entre d’altres. Actuen com a captadors de radicals lliures i són capaços de regular l’activitat enzimàtica amb efectes beneficiosos per la salut. En el treball, els autors fan l’anàlisi del contingut total de polifenols, flavonols, flavanones i àcids hidroxicinàmics de sucs comercials disponibles al mercat. Les conclusions revelen diferències significatives, que no havien estat descrites fins ara, en el nivell de components bioactius dels tomàquets d’origen ecològic en comparació amb els de cultiu tradicional.

 

Els resultats, diuen els investigadors, es podrien explicar pels mecanismes de defensa de les plantes segons el tipus d’adob emprat en el cultiu orgànic o en el convencional. En tots els cultius, el factor més important per al creixement de la planta és el nitrogen. Ara bé, en el cas de l’agricultura convencional, aquest nitrogen es pot afegir a la planta com a nitrogen soluble, com a fertilitzant, etc., mentre que en els cultius orgànics la planta no rep nutrients artificials, i davant d’això reacciona activant mecanismes de defensa que augmenten els nivells de polifenols.

 

En conseqüència, les plantes d’agricultura tradicional es poden tornar menys resistents a malalties i presentar un contingut més baix en nutrients, minerals i metabòlits secundaris.

 

 

BROTONS/ESPIGALLS

 

La col brotonera, de la qual surten els brotons i els espigalls, corresponents a dues fases del creixement de la planta, La col brotonera és una varietat de col que només produeix fulles allargades. D'octubre a novembre genera uns brots amb molta fulla que s'anomenen col verda o  brotons . Al gener, abans que tingui lloc la floració, apareixen els espigalls, que es poden collir fins al mes de març. Els brotons i espigalls tenen un gust suau de col i un color verd fosc.

 

Atributs i propietats nutricionals:

 

Les fulles verdes i espigalls de la col brotonera, com la majoria d'hortalisses de fulla, destaquen nutricionalment pel seu alt contingut en àcid fòlic, molt recomanant durant l'embaràs, i en vitamina C , vitamina A, potassi i fibra. Destaca, també, pel seu baix contingut en energia. Pertany a la família de les crucíferes, grup d'hortalisses amb compostos que sembla que tenen un efecte beneficiós per a la prevenció del càncer.

 

BLEDES

 

Les bledes són de la família de les Quenopodiàcies, presenten en general un aspecte vistós, amb les fulles externes d'un verd viu o d’un verd clar o vermelles i uns nervis blanquinosos o vermells. La plantació de bledes es fa directament o per transplantament durant pràcticament tot l'any. La collita es realitza de manera progressiva i el moment de fer-la se sap per la longitud de les fulles, quan cal extreure'n una part o bé la planta sencera. 


Atributs i propietats nutricionals:

 

Les seves fulles són una magnífica font d'àcid fòlic (o vitamina B9), molt recomanada durant l'embaràs, i també de potassi i magnesi, sals minerals relacionades amb el bon funcionament de l'activitat muscular. Gairebé no aporta calories i, quan en mengem, estem ingerint bàsicament aigua (més del 92% del seu pes ho és), fibra, vitamines i minerals i, per tant, és un aliment regulador del nostre organisme que cal que estigui present en la nostra alimentació de forma habitual.

 

BLAT DE FORMENT

 

El blat forment és una varietat antiga de blat dur el més interessant de tot és que el seu baix contingut en gluten la fa molt més digerible que les farines habituals és molt ric en vitamina E. 

 

El destí majoritari del blat forment és l’elaboració de pa. Com que és una farina amb menys força, els flequers la barregen amb altres farines per assegurar-ne la mal·leabilitat. Segons les bases tècniques redactades pels flequers mateix, el pa de forment s’ha d’elaborar com a mínim amb un 50% de farina de forment, amb massa mare seguint un procés de fermentació lent, en format manual i amb una sola cocció en forn de sola. El resultat és un pa de molla espessa i de color daurat amb la crosta fina i cruixent. 

 

FARINA DE CIGRONS

 

La farina de cigrons és una farina feta a base de cigrons, és un aliment ric en proteïnes, carbohidrats, fibres, minerals i vitamines.

S'empra habitualment en dietes sense gluten com a substitut de la farina de blat.

La farina de cigrons  s’utilitza per fer arrebossats, també per fer pa  barrejada amb farina de blat refinada.